És aquella tasca i actitut que neix de sortir d'un mateix, o millor dit, tu i la teva persona, posar-te en camí d'anar a trobar altres persones per conèixer-les, per saber de la seva vida, dels seus pensaments, de les seves preocupacions... per convidar-los a treballar plegats, a cantar plegats, a conviure, a posar en marxa projectes vius, de les persones, de la gent, amb amor als recursos naturals, la terra, l'aigua, el mar, les plantes, els animals... la vida.
Com ens deia Pete Seeger, "és molt important aprendre a parlar amb els que no pensen com nosaltres", anar-los a trobar i cercar elements que ens uneixin, l'afecte que es crea al descobrir que totes i tots, en definitiva som el mateix, o molt semblants, ens fa descobrir que tenim molts més elements que ens uneixen que no pas ens desuneixen. La història, el passat, no el podem canviar, el futur depén dels que estem vius. Hem de ser capaços de recórrer, pas a pas un llarc camí.
Com diu la cançó:
Pas a pas fem un llarc camí
el podem fer, el podem fer
Moltes pedres formen un arc
una sola no, una sola no
I si ens unim en el que fem
podrem aconseguir més
Un doll d'aigua fa girar el molí
una gota no, una gota no
